Els Servites

Ja hem dit que una de les quatre ordes religioses excloses del decret de supressió del concili de Lió II eren els Servites (Ordo servorum Beatae Mariae). Els fundadors de l'Ordre dels Servents de Maria, foren set nobles barons florentins: Bonfili Monaldi, Joan Manetto, Benet d' Antella, Bertomeu Amidei, Rigobert Lippi Ugugcioni, Gerardesc Sostegni i Aleix Falconieri. Fou l'any 1223, durant el papat de Gregori IX, i adscrita a la regla de Sant Agustí. De moment s'aplegaren en una casa de Cafaggio i més tard, a Monte Senario al nord de Florència. La seva finalitat era meditar i propagar la devoció als Dolors que va sofrir Maria en la vida, passió i mort del seu fill Jesús. També s'anomenen Germans de la Passió de Crist, o Germans de l'Ave Maria.

L'any 1263 el papa Urbà IV reconegué de paraula l'orde i el 1274, en el concili de Lió II, i a prec del cinquè general de l'orde Sant Felip Benizzi, el papa Gregori X confirmà les butlles dels seus antecessors. Finalment, l'any 1304, el papa Benet XI, poc abans de morir, signava la butlla de la seva aprovació definitiva. Els Servites es propagaren ràpidament per Itàlia, Alemanya, i Catalunya (Barcelona) ; el 1340 els trobem a València i a finals del S.XV es constitueix la "província espanyola". Santa Juliana de Falconieri, germana d'un dels fundadors, establí la branca femenina. L'església celebra la seva festa el dia 19 de juny. Més tard es creà l'Orde seglar dels Servents de Maria, que junt amb les Confraries i les Congregacions dels Dolors obrien l'ideal servita als laics.

Foren també servites, Sant Pelegrí Larcioso, altres beats i venerables i molts cardenals i bisbes de l'església.

A la península ibèrica, el 1835, amb la desamortització de Mendizábal, els Servites també foren exclaustrats; restaren, però, els convents de monges, un d'ells a Barcelona. L'any 1857 fou re instaurat l'orde masculí a la península i actualment disposen de set convents, un d'ells a València i l'altre a Denia.

Finalment, els set fundadors de l'orde servita foren canonitzats l'any 1888 per el papa Lleó XIII, i són coneguts pels Set Sants Fundadors. L'església celebra la seva festa el 12 de febrer.